El passat 17 de desembre vam presentar un informe en el que vam comparar a nivell economicfinancer tots els ajuntaments de Catalunya entre 40.000 i 60.000 habitants.

Amb aquest informe es poden treure conclusions sobre la gestió de l'ajuntament de Mollet del Vallès comparativament amb la resta d'ajuntaments d'unes dimensions d'habitants similars al nostre.

L'informe el podeu consultar en la seva totalitat al final d'aquest article. Es pot descarregar en format PDF.

A continuació resumin les principals conclusions d'aquest informe que s'ha elaborat a partir del portal de transparència dels pressupostos municipals de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades són proporcionades directament pels diferents ajuntaments, tan en el moment de fer els pressupostos com en la seva liquidació.

  • Segons els tancaments de comptes presentats per l’ajuntament de Mollet del Vallès entre 2010 i 2017, el nostre ajuntament és el que ha obtingut més superàvit d’ingressos. En total 90,6 M€.
  • Aquest superàvit és 1,84 vegades el de Cerdanyola del Vallès, 2,32 vegades el de Granollers o 2,40 vegades el de Vic, que són els 3 municipis que el segueixen en el ranking.
  • Entre 2010 i 2017 tots els ajuntaments han disminuït el seu deute considerablement. L’única excepció seria la de Mollet que l’hauria incrementat en un 23,15%.
  • Amb el superàvit que han aconseguit els ajuntaments han generat romanents milionaris, excepte Mollet del Vallès, que gairebé és inexistent, Malgrat ser l’ajuntament amb més superàvit reconegut.
  • Segons les dades dels tancaments de comptes de l’ajuntament entre 2010 i 2017, Mollet seria la segona ciutat amb més ingressos per habitant després de Granollers.
  • Per contra, en el que fa referència a la despesa executada per habitant, passaria a la quarta posició, a molta distància dels 3 primers (Granollers, Figueres i Vic) i molt propera als cinquens i sisens en el ranking (Sant Feliu de Llobregat i Cerdanyola del Vallès)
  • Si fem referencia a la proporció de despesa executada per habitant respecte als ingressos reals per habitant, Mollet seria la població que inverteix menys de les estudiades, amb únicament un 82,81%. La resta de ciutats estan totes per sobre del 90%. La ciutat que inverteix més part proporcional dels seus ingressos per habitant seria Figueres, amb un 97,69% dels total d’ingressos.
  • Això desmenteix el mantra del PSC de Mollet que sempre argumenta que la situació econòmica i d’endeutament de l’Ajuntament es degut al nivell de serveis que es presten a la nostra ciutat respecte a la resta i, sobretot, pels serveis socials.
  • Malgrat que, segons les dades analitzades, Mollet seria la població amb més superàvit d’ingressos de totes les ciutats estudiades, al mateix temps també és la població amb més deute viu en valor absolut i per habitant. Situació difícil de justificar tenint en compte que és la ciutat que menys proporció de despesa per habitant fa respecte als ingressos rebuts.
  • Totes les ciutats, excepte Mollet i Sant Feliu de Llobregat, estan en una situació favorable en el que fa referència al percentatge de romanent respecte al pressupost (10-15%). Aquesta situació els permet tenir suficients recursos propis i liquiditat sense fer un ús excessiu de les pòlisses de crèdit de tresoreria.
  • Per contra, Mollet seria la pitjor població en aquest sentit, necessitant finançament constant mitjançant pòlisses de crèdit de tresoreria. Aquesta situació també impedeix que pugui arribar mai a complir amb el període màxim de pagament a proveïdors de 30 dies.
  • Els comptes de l’Ajuntament de Mollet del Vallès presenten una situació totalment anòmala en comparació amb la resta d’Ajuntaments analitzats ja que, malgrat que és l’ajuntament amb més superàvit i és la que inverteix menys proporció d’ingressos per habitant, té més deute que ningú, és l’únic que ha incrementat el deute respecte el 2010 i té un romanent pràcticament zero. Aquesta situació de deute i romanent és totalment contradictòria amb el fet de ser la ciutat amb més superàvit d’ingressos.
  • Quant més deute, menys capacitat de despesa corrent (doncs han de reservar una part important de la despesa a fer front a l’amortització de capital i el pagament d’interessos).
  • Quant menys romanent menys liquidat, menys capacitat per reduir el deute i menys capacitat d’inversió. En el cas de Mollet, com que no hi ha liquiditat pròpia i han de fer ús intensiu de les pòlisses de tresoreria: més interessos i menys capacitat de despesa corrent. Si no hi ha inversió, la ciutat no podrà fer front als reptes de futur.
  • Al nostre entendre, després d’haver analitzar les dades mostrades en aquest informe i seguint els mateixos criteris que va determinar l’informe de la Sindicatura de Comptes respecte a l’any 2015, creiem que això sol és possible per haver aplicat un increment artificial dels ingressos o dels drets de cobrament pendents.
  • Per tant, les dades obtingudes en aquest informe ens porten a pensar que, probablement, les pràctiques incorrectes identificades en l’informe de la Sindicatura de Comptes respecte al tancament de comptes de l’any 2015, no es van produir únicament durant l’any 2015, sinó que ha sigut una pràctica habitual des de fa anys.

Informe comparatiu de tots els ajuntaments entre 40.000 i 60.000 habitants