Introducció

És una tendència generalitzada a Mollet del Vallès sentir als partits polítics utilitzar frases com: “No compartim el seu model de ciutat”, “Aquest no és el nostre model de ciutat” o “Segons el nostre model de ciutat, nosaltres faríem les coses diferent”.

La veritat és que si el ciutadans es pregunten quin és el model de ciutat de cadascun dels partits polítics de la nostra ciutat difícilment podran donar cap resposta, ja que, malgrat utilitzar aquestes frases contínuament, cap partit ha posat negre sobre blanc quin és el seu model de ciutat ni l’ha explicat d’una manera clara als ciutadans.

Aquest document pretén acabar amb aquesta situació i defineix, d’una manera clara i nítida, el nostre model de ciutat, que volem que conegui tota la ciutadania de Mollet.

El nostre model de ciutat respon a un somni. És el resultat d’haver somniat com volem que sigui la ciutat. Però, compte, és un somni producte d’haver somniat desperts, conscients, amb els peus a terra i, per tant,  és un model de ciutat possible, viable i realista.

Tenim un bon model de ciutat, però amb això no n’hi ha prou. Un projecte de govern ha de respondre clarament al com, al quan i al qui. Tenir un model de ciutat ens permet respondre al com i al quan, però també necessitem respondre al qui. Per gestionar una ciutat amb un enfoc de model de ciutat es necessiten líders. Els líders es caracteritzen per tenir capacitat de comunicació, intel·ligència emocional, capacitat per establir metes i objectius, capacitat de planificació, conèixer les seves fortaleses i les seves debilitats i articular-les correctament en benefici dels interessos comuns. Han de ser innovadors, responsables i han d’aportar equilibri i estabilitat. Convergència Mollet i actualmente el PDECAT ha demostrat els darrers anys que com a formació política reuneix aquestes característiques.

Somniem també en una vida política constructiva, allunyada dels descrèdit continu de les idees o dels interessos contraposats. Els convergents de Mollet hem demostrat sempre que som conciliadors, que apostem pel diàleg, pel consens i pel pacte. El nostre model de ciutat respon també a aquesta manera de ser i de viure la política. El nostre model és integrador i inclusiu, on tothom té cabuda.

Un model de ciutat no és una proposta per una única legislatura, sinó que és la forma de veure com volem que sigui la nostra ciutat a mig i llarg termini. El model de ciutat, per tant, dibuixa una proposta estable i ben definida de futur, que s’anirà desenvolupant al llarg de diferents legislatures. No es la proposta d’un candidat únicament per la legislatura que es presenta, sinó la proposta de tot un partit, d’un equip, d’un conjunt de persones, militants i no militants, associats i no associats, que comparteixen una manera semblant de veure la ciutat. És un pacte amb la ciutadania per un model global de ciutat que entre tots volem construir. Aquest model de ciutat que us presentem té molt a veure amb la base mateixa de com construïm la democràcia a la nostra ciutat, de com som capaços de transmetre uns valors positius a la societat, uns valors basats en la cultura de l’esforç, en la convivència, en el civisme, en el respecte a interessos oposats i en el foment de la integració dels nouvinguts perquè participin del projecte comú que, entre tots, construïm.

L’entesa entre el món polític i social és una condició necessària per al progrés econòmic i la qualitat de vida de les persones. Així doncs, és hora de recuperar la complicitat entre política i societat, perquè la política neix de la societat i, per tant, necessita nodrir-se’n i escoltar-la per compartir objectius i treballar junts per assolir-los. Per això, és important que tornem a recuperar les persones com el centre de la política i de la gestió pública, però no com s’ha fet fins ara, considerant-les com receptores passives dels serveis públics, sinó, com defineix el nostre model de ciutat, transformant la seva relació amb l’administració i la política en activa i participativa. Les persones han de poder decidir i per això han de tenir tota la informació i tots els mecanismes de transparència i participació necessaris per fer-ho.

 

MODEL DE CIUTAT

El model de ciutat deL PDECAT de Mollet es pot representar gràficament com un conjunt de capes que mostren una sèrie de recursos i agents implicats, al voltant d’unes àrees prioritàries d’actuació amb uns beneficiaris directes que són les persones.

Els protagonistes principals sobre els quals gira tot el nostre model de ciutat són les persones. Elles són les receptores dels serveis que ofereix una ciutat i, per tant, les que determinen les necessitats reals que la ciutat ha d’oferir.

En el nostre model de ciutat, el ciutadà deixa de ser un element passiu que simplement rep serveis per ser un element actiu i participatiu que determina quins serveis vol, com els vol i quan els vol rebre. Malgrat tot, les obligacions són bidireccionals, ja que aquest model obliga a tenir una societat activa i participativa. Les persones han de ser conscients de les seves necessitats i de l’impacte de les seves actuacions sobre els recursos disponibles i els costos associats.

Les àrees principals d’actuació que es defineixen en el nostre model de ciutat són les següents:

  • eGovern i participació ciutadana
  • Mobilitat urbana
  • Infraestructures, urbanisme i edificis públics
  • Eficiència energètica i mediambientals
  • Serveis públics i socials
  • Seguretat pública


Aquestes àrees principals d’actuació no són independents i s’han de concebre amb una visió transversal dels serveis i de la seva organització i gestió. En el nostre model de ciutat, totes les àrees interaccionen entre elles per aconseguir l’eficiència màxima en la seva execució i en la gestió dels recursos disponibles. Aquesta necessitat d’aconseguir una òptima gestió dels recursos de la ciutat té com a objectiu millorar la qualitat de vida de la població i garantir un desenvolupament econòmic i mediambiental sostenible.

Tindríem dues eines addicionals que serien les tecnologies de la informació i les comunicacions i els recursos econòmics. La importància dels recursos econòmic és evident, ja que sense recursos econòmics no és possible dur a terme cap iniciativa d’aquest tipus. Aquest model ha de permetre  gestionar els recursos disponibles a la ciutat de la manera més eficient possible i treure’n el màxim rendiment.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions són fonamentals en el nostre concepte de gestió de la ciutat, ja que permeten que la ciutat es converteixi en un entorn viu, generador d’informació, integrat a tots els nivells  i transversal i, sobretot, faciliten  prendre decisions en temps real. Les tecnologies de la informació i les comunicacions ens permeten passar d’un model tradicional d’anàlisi de la informació recollida en un moment determinat en el temps i, en molt casos, caduca al cap de poc temps, a analitzar la informació en temps real, amb dades vives i, per tant, que representen la realitat de la ciutat i de la societat en cada moment. Aquestes tecnologies, correctament articulades, permeten que les decisions es prenguin i es vagin adaptant segons com varien els indicadors establerts en temps real.

Per últim tenim els agents externs. Aquests són empreses concessionàries, proveïdors de tecnologies, empreses de serveis, emprenedors, universitats i centres d’investigació, etc. Aquesta és una de les característiques principals del nostre model, que el converteix en un model obert i col·laboratiu que afavoreix la innovació i el desenvolupament econòmic.

El nostre  model de ciutat ens ha de permetre tenir una ciutat que sigui capaç d’anticipar-se a les dificultats i a les necessitats futures dels seus ciutadans. Un model de ciutat ha de tenir una visió planificadora dels recursos, de les crisis, de les dificultats, però també dels períodes positius que permeti fer una gestió correcta i adequada dels recursos segons la realitat del moment, però també fent previsió de la realitat futura.

La diferència entre un model de ciutat i un programa electoral és que el model de ciutat basteix un projecte de futur a curt, mig i llarg termini, mentre que un programa electoral tradicional simplement és un recull de propostes per posar pedaços als problemes més immediats i, massa vegades, mediàtics. Per tant, amb el nostre model de ciutat no busquem un rèdit immediat, sinó la visió a llarg termini, però que ens permeti alhora respondre als problemes i necessitats presents de les persones que viuen a Mollet.

 

eGovern i participación ciutadana

L’eGovern o govern electrònic consisteix en l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions), així com en la reenginyeria dels processos interns de l’administració pública, per millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis oferts per les administracions als seus ciutadans, al mateix temps que fa l’administració molt més propera.

Un dels principals objectius del govern electrònic és millorar els serveis que s’ofereixen a les persones, però també fer accessible i posar a disposició de la població la informació sobre l’activitat i la gestió dels recursos públics, caminant cap a la transparència de la gestió pública.

Un altre objectiu del eGovern és deixar de considerar el ciutadà com l’objecte passiu que simplement rep serveis i passar a considerar-lo com l’element principal del nostre concepte de ciutat a qui van dirigits tots els beneficis d’aquest model. Per aquesta raó, el ciutadà passa a ser part activa del model, ja que s’incentiva la seva participació i interactivitat en la gestió de la seva pròpia ciutat o població. 

La relació del govern amb les persones deixa de ser fonamentalment unidireccional a ser bidireccional. La participació dels ciutadans és una de les pedres angulars del nostre model de govern.

El concepte eGovern o govern electrònic crea noves dinàmiques en la relació administració-ciutadà.

Aquestes noves dinàmiques no són fàcils d’aconseguir amb l’estructura tradicional de les administracions públiques, caracteritzades per ser organitzacions amb visions molt verticals i jerarquitzades, on és habitual l’excés de burocràcia.

El concepte de govern electrònic tendeix a establir visions d’organització més horitzontals i transversals i a la simplificació dels processos. Això sols és possible reinventant l’administració mitjançant una reorganització i reestructuració interna dels seus diferents departaments. Les TIC tenen el paper de catalitzadors d’aquesta reinvenció o renovació. En aquest sentit,  és fonamental la reforma de l’administració pública en general. L’austeritat en la despesa, l’agilitat en el funcionament, l’aprimament de les estructures i l’avaluació constant de tots els òrgans són els principis d’aquesta reforma de l’Administració. 

Hem de passar de la política de la despesa com a aposta política a la política del resultat, en la qual només té sentit un projecte, un càrrec públic i una despesa, en funció del resultat que generi i s’assoleixi, eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets.

En el nostre model, les iniciatives de govern electrònic es mouen en cinc eixos:

  • Atenció ciutadana
  • Bon govern
  • Eficiència, eficàcia i productivitat de l’administració pública
  • Transparència
  • Participació democrática

Mobilitat urbana

La mobilitat urbana és un dels grans cavalls de batalla a tenir en compte en els criteris de sostenibilitat mediambientals i desenvolupament socioeconòmic d’una ciutat.

Les ciutats representen el 70% de les emissions globals de CO2 i els vehicles motoritzats són els majors causants d’aquestes emissions  i, per tant, de la pol·lució atmosfèrica, que, al mateix temps, té impacte directe en la salut dels ciutadans.

Les nostres propostes sobre mobilitat es mouen en tres eixos:

  • Implantar sistemes de trànsit intel·ligent que permeten monitoritzar i controlar la circulació de vehicles a la ciutat i gestionar-la en temps real
  • Disminuir i fer menys impactants els mitjans de transport actuals basats en carburants fòssils
  • Promocionar els mitjans de transport alternatius més sostenibles, com la bicicleta o els basats en energia eléctrica

Infraestructures, urbanisme i edificis públics

Tradicionalment, les infraestructures de les ciutats han estat dissenyades i desenvolupades de manera totalment independent, en considerar que cadascuna donava un determinat servei que no tenia res a veure amb la resta de serveis. Quan parlem de les infraestructures bàsiques d’una ciutat, fem referència a transport, xarxes d’energia, aigua, gestió de residus, telecomunicacions, enllumenat, clavegueram, etc.

La visió de les infraestructures que es té en el nostre model de ciutat, implica abandonar aquesta visió d‘independència de les infraestructures respecte a les altres per avançar cap a una visió integral i unificada, que permet establir connexions entre elles i el creuament d’indicadors dels diferents serveis.

Aquest canvi de visió de les infraestructures va acompanyada, a més, de l’aplicació de les tecnologies de la informació i les comunicacions i la sensorització per la recollida i la transmissió de la informació. Aquesta informació pot ser tractada, monitoritzada i automatitzada, de manera que ajudi a fer una gestió més eficient i flexible i disminuir el cost econòmic.

Pel que fa referència a l’urbanisme, s’acostuma a definir com la ciència i la tècnica de la ordenació de les ciutats i del territori. També té a veure amb les infraestructures, però, sobretot, en dibuixar com ha de ser la nostra ciutat.

L’urbanisme és essencial a les nostres vides. És una peça fonamental per aconseguir l’objectiu de què les ciutats siguin sostenibles des del punt de vista mediambiental, social, energètic i econòmic. Això és així perquè té un impacte directe en el medi ambient on es desplega i la manera de fer-ho determina les necessitats energètiques i els costos econòmics associats. A més, el disseny de les ciutats també ha de garantir la cohesió social i la qualitat de vida dels habitants.

Els edificis són les peces bàsiques de què estan formades les ciutats. S’estima que els edificis que formen la trama urbana, consumeixen al voltant del 40% de l’energia mundial i que d’aquesta energia consumida, únicament s’és eficient en un 50% . Per aquesta raó s’imposa el que es coneix com a inmòtica en els edificis públics.

La inmòtica és la incorporació a l’equipament dels edificis de sistemes de gestió tècnica automatitzada de les instal·lacions (automatització, monitorització, gestió i manteniment), amb l’objectiu de reduir el consum d’energia.

 

Eficiencia energética i mediambiental

Segons estudis de l’ONU, si mantenim el model actual, l’any 2030 necessitarem un 45% més d’energia a nivell mundial . Això és insostenible, ja que els recursos naturals i els recursos energètics actuals d’origen fòssil, que són el més utilitzats a l’actualitat, són finits. Alguns estudis diuen que, segons l’ús actual, els recursos energètics d’origen fòssil s’esgotaran en un termini màxim de 50 o 60 anys .

Tenint en compte les dades que tenim a disposició sobre l’evolució en els consums energètics i les previsions d’esgotament de les fonts actuals en un període curt de temps, es fa necessari un canvi de model per assegurar la sostenibilitat mediambiental i energètica.

Les iniciatives d’eficiència energètica i mediambiental que proposem es mouen en cinc eixos:

  • Producció d’energies netes
  • Producció local d’energia i autoconsum
  • Millora de les xarxes de distribució d’energia i aigua
  • Reducció i optimització del consum de recursos naturals
  • Implantació de sistemes intel·ligents de monitorització i control dels consums energètics i mediambientals que permetin la seva gestió en temps real

 

Serveis públics i socials

La proposta de Convergència és una aposta clara pels serveis a les persones que té com a objectiu aquests aspectes:

  • La qualitat del servei
  • La proximitat amb el ciutadà
  • La definició d’una xarxa d’utilització pública com a model de col·laboració

La nostra visió sobre l’estructura de l’àrea de Serveis públics i socials és la que es pot veure al gràfic adjunt.